Hem rebut a la bústia de l'Apa aquest text escrit per una mare de l'escola , la Montserrat Romaní. Per això volem compartir-lo amb tots vosaltres. La finalitat d'aquest bloc és aquesta.
“.. Es el buit que deixes quan t’aixeques...” (de la cançó nadalenca Quan somrius).
i que queda ple del teu record entranyable.
I és com una finestra oberta de bat a bat
irradiant calor,
convidant a la convivència
en la teva família, els teus amics, els teus companys i companyes
que no són pocs!
Amant de la conversa amable
amb ganes has ajudat als altres, amb un deix despenjat
i amb una pau inusitada, sense presses.
“Tot, sense neguit, ho anirem resolent”
era un lema que anava amb tu.
Saps que et trobarem a faltar.
Ara, si més no, et demanem un favor:
Vine’ns a veure de tant en tant
i pica’ns l’ullet
per veure si en cada tasca hi posem
una espurna d’il.lusió,
d’aquella “de veritat de la bona” (del film Schrek)
Fins sempre
Montserrat Romaní i Cornet
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada