Carta a l'Albert

Hola Albert!
Som primer dimarts de mes. El campanar ha tocat ¾ de 10. Entres per la porta de la llar d’infants:
“Bona nit a tothom !”.
Ens distribuïm la feina, xerrades, sortides, festes, llibres i altres punts de l’ordre del dia. Per cert Albert, t’ha quedat molt bé el format de circular que ens has dissenyat.
La reunió segueix... i mentre quedem encallats en el següent punt, tu ens observes tot balancejant la cadira cap enrere, amb els braços creuats, de sobte... ja l’has dit!. La teva aportació amb “xispa” és la solució. Tots riem.
Quan arribi el dia sabem que comptem amb tu, gel i beguda no en faltarà; i per descomptat la brasa tota teva.
I els rètols?
-Cap problema, ja els faré jo, (dius amb entusiasme). Els tinc encara a l’ordinador de cada any. Ah! per cert, compteu que ja he demanat el dia de vacances per poder preparar la festa.
La reunió s’allarga... T’aixeques amb la teva habitual serenor: Senyors, Bona Nit, que m’he llevat molt d’hora i encara no he vist la meva família.
Aquí us quedeu!
Aquest cop ens has deixat massa d’hora.
Albert, ens ha faltat temps per agrair-te tantes coses.
Hi ha qui diu que els que viuen pocs anys es perquè han fet més feina en menys temps. No sabem si és del tot cert, però el que sí sabem, que tu de feina n’has feta molta.

GRÀCIES ALBERT!!

Els teus companys de l’A.P.A.